Endeutar-se per a comprar despeses és diferent a endeutar-se per a tenir més diners. La majoria de les persones s’endeuten per a comprar despeses.
A voltes un préstec no és una mala idea. Els deutes es tornen un problema quan generen interessos tan elevats que van augmentant sense que ens adonem, o simplement s’acumulen de manera que per a poder retornar-los necessitaríem més ingressos dels quals tenim.
Per a classificar si un deute és bo o roí, cal enfocar-se en la destinació que se li dóna al recurs econòmic que s’obté com a crèdit i l’efecte que aquest té en el patrimoni net de les persones. Si un s’endeuta perquè és una manera de fer diners, és a dir per a generar ingressos o per a millorar el patrimoni net, aleshores el deute pot ser considerat com bo. Si l’ús del crèdit redueix el nostre patrimoni o liquiditat aleshores és un deute dolent.
Hem elaborat un quadre on classifiquem els deutes en tres grups posant algun exemple d’ells:
DEUTE BO. Ens permet adquirir un actiu que a la llarga serà productiu. Generen diners en el temps i pagar per aquest tipus de deute té un menor cost que el benefici que s'obté. Augmenten el nostre benestar, les nostres perspectives de futur o ens generen ingressos. | DEUTE ROÍ. És el que es destina a comprar béns el valor dels quals disminueix en el temps. El bé es va depreciant amb el temps mentre que la suma que paguem per ell continua creixent. | DEUTE MOLT ROÍ. Quan ens endeutem per alguna cosa que estarem més temps pagant que gaudint. El seu valor no disminueix, desapareix amb el temps. |
| - Inversions financeres: com la compra d'un immoble per a llogar-ho o la seua posterior revenda. La inversió en un negoci que més tard ens genere ingressos. | - Compra d'un vehicle: la devaluació que pateix un vehicle el primer any pot arribar a ser del 30%, per a després devaluar-se anualment sobre un 10%. | - Pagar vacances: una vegada acabem les vacances solament ens quedarà el deute per a pagar i els bons records. No hi ha valor financer algun. Considerem estalviar per a les nostres vacances. |
| - Inversions en capital humà: com són per exemple els estudis, ja que ens porta beneficis a mitjà i llarg termini. | - Roba i electrodomèstics: el valor en revenda (segona mà) és molt inferior al que es paga per aquest tipus de productes, sobretot si es financen. | - Pagar consumibles: el mateix ocorre quan ens endeutem per a pagar un sopar, eixida cultural, anar al cinema, etc. El valor financer no existeix, el servei ja s'ha consumit. |