Són tots els deutes iguals?

Endeutar-se per a comprar despeses és diferent a endeutar-se per a tenir més diners. La majoria de les persones s’endeuten per a comprar despeses.

A voltes un préstec no és una mala idea. Els deutes es tornen un problema quan generen interessos tan elevats que van augmentant sense que ens adonem, o simplement s’acumulen de manera que per a poder retornar-los necessitaríem més ingressos dels quals tenim.

Per a classificar si un deute és bo o roí, cal enfocar-se en la destinació que se li dóna al recurs econòmic que s’obté com a crèdit i l’efecte que aquest té en el patrimoni net de les persones. Si un s’endeuta perquè és una manera de fer diners, és a dir per a generar ingressos o per a millorar el patrimoni net, aleshores el deute pot ser considerat com bo. Si l’ús del crèdit redueix el nostre patrimoni o liquiditat aleshores és un deute dolent.

Hem elaborat un quadre on classifiquem els deutes en tres grups posant algun exemple d’ells:

          DEUTE BO.

          Ens permet adquirir un actiu que a la llarga serà productiu. Generen diners en el temps i pagar per aquest tipus de deute té un menor cost que el benefici que s'obté. Augmenten el nostre benestar, les nostres perspectives de futur o ens generen ingressos.

          DEUTE ROÍ.

          És el que es destina a comprar béns el valor dels quals disminueix en el temps. El bé es va depreciant amb el temps mentre que la suma que paguem per ell continua creixent.

          DEUTE MOLT ROÍ.

          Quan ens endeutem per alguna cosa que estarem més temps pagant que gaudint. El seu valor no disminueix, desapareix amb el temps.

          - Inversions financeres: com la compra d'un immoble per a llogar-ho o la seua posterior revenda. La inversió en un negoci que més tard ens genere ingressos.- Compra d'un vehicle: la devaluació que pateix un vehicle el primer any pot arribar a ser del 30%, per a després devaluar-se anualment sobre un  10%.- Pagar vacances: una vegada acabem les vacances solament ens quedarà el deute per a pagar i els bons records. No hi ha valor financer algun. Considerem estalviar per a les nostres vacances.
          - Inversions en capital humà: com són per exemple els estudis, ja que ens porta beneficis a mitjà i llarg termini.- Roba i electrodomèstics: el valor en revenda (segona mà) és molt inferior al que es paga per aquest tipus de productes, sobretot si es financen.- Pagar consumibles: el mateix ocorre quan ens endeutem per a pagar un sopar, eixida cultural, anar al cinema, etc. El valor financer no existeix, el servei ja s'ha consumit.


          Share this post
          Etiquetes
          Archivar


          Què despeses escolars són deduïbles a la declaració de la renda?
          Respectar la seua privacitat és la nostra prioritat.